Consum ha reunit, de manera virtual, experts en nutrició, endocrinologia, pediatria i qualitat per a debatre sobre alimentació saludable, una tendència que està en alça
L’alimentació saludable és una tendència en alça en els últims anys, que s’ha incrementat des que va començar la pandèmia. El consum d’aliments saludables (fruites, hortalisses i peix fresc i aliments baixos en sal, sucre i greixos) ha augmentat un 15% en 2020. Els hàbits de consum de més de 3,6 milions de socis clients de la Cooperativa confirmen esta tendència. Esta és una de les conclusions que s’han compartit durant l’encontre virtual DecirHaciendo, organitzat este matí per Consum, sobre alimentació saludable. Fet que corrobora l’estudi «Salut i sostenibilitat marquen l’alimentació del futur», presentat per l’àrea de Retail Knokwledge de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC) al maig de 2021, que aglutina fabricants i distribuïdors, que afirma que 8 de cada 10 consumidors gasten més en alimentació saludable que abans de la pandèmia. També, segons la consultora Nielsen, si a la fi de 2019 la salut era la principal preocupació per al 19% dels espanyols, a mitjan 2020 eixe percentatge havia crescut ja fins al 50%.
D’altra banda, l’alimentació saludable té un important component digital. Segons l’estudi «La nova consciència saludable», elaborat també per AECOC, un 56% dels consumidors busquen informació dels productes en línia, també en xarxes socials. De fet, les busques en Google de les paraules «alimentació saludable» a Espanya van créixer un 22%, amb 5,4 milions de busques, 3 de cada 10 consumidors seguixen algun influenciador sobre alimentació i el 35% busca informació en pàgines web.
Per a Elisa Escorihuela, influenciadora en nutrició i dietètica, amb més de 74.400 seguidors en Instagram, «les xarxes socials i la democratització de la informació han contribuït a la visualització de professionals sanitaris que, per mitjà de la divulgació científica, han sensibilitzat la població en temes de salut i nutrició», segons ha afirmat durant el Encontre. Escorihuela ha advertit «que l’intrusisme professional en les xarxes socials és una gran amenaça per a la salut» i ha apuntat que «el postureo en les xarxes socials pot ser inspirador, si es fa bé, com una bona foto d’una recepta saludable».
La preocupació per portar una alimentació saludable es deu a diversos factors, segons AECOC: d’una banda, la preocupació per tindre un sistema immunològic fort que puga combatre al virus; i, d’una altra, la cura per la salut física i la lluita contra l’obesitat, un problema que ha augmentat considerablement durant la pandèmia.
«El segle actual s’ha definit com el segle de l’epidèmia de la malaltia metabòlica, amb l’excepció de l’actual pandèmia per SARS CoV-2. I és que les xifres són escandaloses: tenim xifres d’obesitat del 18,3% i de sobrepés del 26,2%, de manera que només el 55% de la població a Espanya està en normopés», ha afirmat Juan Francisco Merino, director de la Unitat Mixta d’Investigació en Endocrinologia, Nutrició i Dietoteràpia de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe de València. Merino ha advertit que l’increment de l’obesitat va associat a l’increment de la diabetis mellitus de tipus 2 i ha augurat que «passarem d’una prevalença mundial de 463 milions de persones amb diabetis a 700 milions en 2045, si no apliquem la màxima d’alimentació saludable i exercici diari».
Segons la Societat Espanyola d’Obesitat, el 58,7% dels joves espanyols han guanyat pes durant la pandèmia, i el més alarmant és l’augment dels xiquets que patixen sobrepés o obesitat. «L’obesitat infantil és un problema de salut pública que afecta 1 de cada 3 xiquets al nostre país, segons l’Organització Mundial de la Salut. La seua importància no es deu només a l’impacte durant la infància, sinó a la potencial projecció cap a l’edat adulta, amb un increment del risc cardiovascular i metabòlic», ha manifestat Empar Lurbe, cap del Servici de Pediatria de l’Hospital General de València i responsable del Programa PAIDO per a la prevenció de l’obesitat infantil. Lurbe ha destacat la importància del Programa PAIDO, creat en 2003, que compta amb la col·laboració de Consum per mitjà de tallers de cuina de nutrició saludable, tallers que han beneficiat més de 2.000 famílies.
En este context, l’etiquetatge dels aliments és clau per a un 51% dels consumidors, segons Nielsen, que demanen transparència i autenticitat, a més d’una reducció de sucres, sal i greixos saturats en la composició dels productes.
Per a donar resposta a les demandes dels consumidors, Ricardo Fabregat, executiu de Seguretat Alimentària i Qualitat de Producte de Consum, ha explicat el treball que la Cooperativa du a terme en la reformulació dels productes de marca pròpia des de fa molts anys per eliminar additius innecessaris, substituint greixos qüestionats per altres de consideració nutricional més elevada, i per reduir aquells nutrients que pogueren estar-hi en excés i la baixada dels quals contribuix a millorar la ingesta nutricional per als clients.
«Les línies de treball de reducció de sucres, sal i greixos saturats, seguint l’Estratègia NAOS, s’han abordat amb èxit en un treball que ha durat dos anys i que ha implicat moltes àrees de Consum, a més dels nostres proveïdors, ja que el repte no és reduir-los i prou, sinó fer-ho mantenint les garanties del producte, sense afectar-ne el sabor, l’aroma, etc. Ha sigut un treball dur i satisfactori”, segons Fabregat.
Consum ha reduït 502 tones en total de sucre, sal i greixos saturats en els productes de marca pròpia. La Cooperativa complix el seu compromís amb l’Estratègia NAOS i ha reformulat aliments i begudes de la seua marca pròpia per reduir estos tres components de manera significativa en més del 18% de tots els productes marca Consum disponibles en els seus supermercats.
